El Superhome

Sempre m’ha sorprès la interpretació que fa certa gent del superhome de Nietzsche. No entenc que algú pugui pensar que és la base filosòfica del nazisme.

Avui em sento superhome. Acabo de venir de Roma i m’ho he passat tan bé, em sento tan bé… Em sento fort i quan un se sent fort així, quan un sent que se sobra, llavors es dona amb tota naturalitat, per a mi això és el superhome, o la seva part més bonica, no és la seva funció, però si és lo que fa incompatible la teoria del superhome amb el nazisme.

Estava a l’estació de tren de Passeig de Gràcia i veig un noi estranger que baixa del tren i abandona l’andana. Pujo al meu tren i, just abans d’arrencar, ell puja al tren. Fa cara de perdut. Baixem a Clot-Aragó i el continuo veient perdut així que m’espero a veure si s’aclareix. Introdueix el bitllet a la màquina de sortida però no li funciona. M’acosto a ell i li demano si necessita ajuda. Diu que no sap com sortir i l’acompanyo al torniquet que no necessita bitllet, em dóna les gràcies sorprès.

Anava a creuar la Gran Via de les Corts Catalanes i veig que hi ha un cotxe aturat en un lateral. Em dirigeixo al cotxe per oferir-li la meva ajuda si li cal empènyer el cotxe i col·locar-lo a un cantó. Em diu que no ho necessita, gràcies.

Així és com jo he entès sempre el superhome de Nietzsche i avui em sento així.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El Superhome

  1. abis diu:

    Radiant?
    Divendres, abans de marxar de viatge, vaig passar per Perfumeries Sanremo perquè tenia un val per una mostra de producte de bellesa i la dependenta em va dir: “Mira, et dono aquest “Faix de bellesa instantània” per un dia que vulguis estar radiant”. Me’l vaig posar a Roma unes quantes vegades. Quin millor lloc que Roma per estar radiant? Però es veu que els efectes perduren.
    😉

  2. * Peix del Mar, Air Jordans va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

Els comentaris estan tancats.