Corren
els anys noranta. L’Abis estudia a la UPF, concretament Humanitats. Des del
principi s’implica en els òrgans de govern de la Universitat (Claustre,
Comissió de Govern, etc.). La UPF era una Universitat nova i la Facultat d’Humanitats
es va estrenar el setembre de 1992. No hi havia Departament.
Uns
anys més tard es decideix crear el Departament d’Humanitats (diferent del
Departament de Traducció i Filologia). Es crea una comissió que presidirà el
Doctor Francisco Fernández Buey per redactar-ne el reglament (o com es digui).
A la primera reunió per redactar aquest text i constituir el Departament són
convocades bastantes persones, una aula petita plena (40?), representant els
diversos estaments de la Universitat: professorat (amb les seves habituals
distincions), pas i alumnes. Quant als alumnes, es convoca a les quatre
persones que treuen millors notes de la Facultat i l’Abis, per haver-se
significat pel seu interès i implicació en el govern de la Universitat.
La
primera reunió del plenari és estúpida: no se’ls ha facilitat cap informació i
tothom xerra per xerrar… De cop i volta el Dr. Fernández Buey diu que el que
han de fer és crear una comissió que redacti el reglament. Sembla que no hi ha
gaire a discutir, sembla que tothom hi està d’acord, en base a què es redactarà
aquest reglament que no té cap directriu de la comissió?
El Dr.
Fernández Buey va demanant a cada estament quins seran els seus representants a
la comissió, als estudiants els en toca un, no fos cas! El Dr. Fernández Buey
demana als estudiants quin serà el seu representant. Els estudiants deliberen
entre ells, en secret i com que els companys de l’Abis no tenen cap interès en pertànyer
a la comissió, i com que l’Abis ja en té experiència i hi té interès, doncs
decideixen que serà l’Abis el representant dels estudiants, a la comissió
redactora. Els estudiants així ho comuniquen. Però com que el Dr. Fernández
Buey presideix la reunió i li sembla que la decisió no és prou madura, convenient, adequada, no sé
quina és la paraula, però el Dr. Fernández Buey considera que els estudiants no
han triat bé i així els ho fa saber. El Dr. Fernández Buey es dirigeix als
estudiants i a l’Abis, els demana que si ja s’ho han pensat bé; pensa, Abis que
tu no hi seràs mai al Departament i els teus companys, aquí presents, sí que en
tenen possibilitats, no seria més lògic doncs, que hi fossin ells? L’Abis ja
n’havia vist moltes d’aquestes als òrgans de govern de la Universitat, que van
representar la seva primera topada amb la política real.
Els
estudiants miraren l’Abis com dient, i ara què?, incapaços, fins i tot de
mostrar el més mínim suport. L’Abis es va girar cap als seus companys i va
dir-los que ell passava de tot. Els seus companys, als quals la política els
quedava més lluny que Austràlia, van triar un nou representant. La reunió es va
acabar i l’Abis va sortir corrent de la reunió disposat a no representar ningú
més, mai més, disposat a retornar a la Universitat tots els càrrecs que
ocupava.
Són
maneres de fer política.
[@more@]
