J’est un autre s’ha acabat

Benvolguts i benvolgudes,

Ho sento si és que us agradava llegir-me, però J’est un autre ha arribat a la seva fi. Les coses, els projectes literaris (permeteu-me la presumpció), els textos, de vegades, obeeixen a imperatius que estàn més enllà de la voluntat del seu autor, els personatges cobren vida pròpia, els escenaris canvien de cop i volta, el centre passa a ser perifèria i la perifèria, centre, les coses escapen al control de l’autor… (Per fi ho he entès.) Aquesta és una situació incòmoda que em molesta, se’m fa intolerable.

De l’escriptura privada, sempre m’ha fascinat la llibertat total; de la pública, que el text compleixi la seva finalitat sense respectar res ni ningú. J’est un autre no es trobava actualment en cap d’aquests dos llocs volent ocupar-los tots dos alhora. M’ha mancat anonimat o potser valentia. Jo no estic preparat per assumir públicament la veu d’aquest bloc, la veu de l’Abis. La veu de l’Abis m’ha cansat. No em ve de gust fer que l’Abis parli més.

A tots els que m’heu estat llegint, als que llegiu aquest text, us dono una abraçada ben cordial i us dono les gràcies per haver-me llegit (de tot cor).

Agraint la vostra atenció, es despedeix afectuosament,

Abis Fènix

[@more@]



16s comentaris

Avui és 9 d’octubre (Jo també vull un estat propi)

Amb vosaltres.

Mapa dels Països Catalans (extret de http://www.catalunya-nord.com/).

[@more@]



4s comentaris

Una nació, una selecció (Jo també vull un estat propi)

A
mi el futbol no m’interessa. Que hi hagi seleccions catalanes m’importa bastant
poc. Tot el que no sigui demanar la independència tal qual em sembla perdre
energies. El que em diverteix i m’exaspera és que un anunci tan poca cosa sulfuri
a la caverna. I el que em fa partir de riure és que després em diguin que aquí
hi ha llibertat d’expressió. (Si pengeu el vídeo al vostre bloc, web o el que sigui, ho podeu notificar al bloc del Vicent Partal.)

[@more@]



3s comentaris

Maneres de fer política

Corren
els anys noranta. L’Abis estudia a la UPF, concretament Humanitats. Des del
principi s’implica en els òrgans de govern de la Universitat (Claustre,
Comissió de Govern, etc.). La UPF era una Universitat nova i la Facultat d’Humanitats
es va estrenar el setembre de 1992. No hi havia Departament.

Uns
anys més tard es decideix crear el Departament d’Humanitats (diferent del
Departament de Traducció i Filologia). Es crea una comissió que presidirà el
Doctor Francisco Fernández Buey per redactar-ne el reglament (o com es digui).
A la primera reunió per redactar aquest text i constituir el Departament són
convocades bastantes persones, una aula petita plena (40?), representant els
diversos estaments de la Universitat: professorat (amb les seves habituals
distincions), pas i alumnes. Quant als alumnes, es convoca a les quatre
persones que treuen millors notes de la Facultat i l’Abis, per haver-se
significat pel seu interès i implicació en el govern de la Universitat.

La
primera reunió del plenari és estúpida: no se’ls ha facilitat cap informació i
tothom xerra per xerrar… De cop i volta el Dr. Fernández Buey diu que el que
han de fer és crear una comissió que redacti el reglament. Sembla que no hi ha
gaire a discutir, sembla que tothom hi està d’acord, en base a què es redactarà
aquest reglament que no té cap directriu de la comissió?

El Dr.
Fernández Buey va demanant a cada estament quins seran els seus representants a
la comissió, als estudiants els en toca un, no fos cas! El Dr. Fernández Buey
demana als estudiants quin serà el seu representant. Els estudiants deliberen
entre ells, en secret i com que els companys de l’Abis no tenen cap interès en pertànyer
a la comissió, i com que l’Abis ja en té experiència i hi té interès, doncs
decideixen que serà l’Abis el representant dels estudiants, a la comissió
redactora. Els estudiants així ho comuniquen. Però com que el Dr. Fernández
Buey presideix la reunió i li sembla que la decisió no és prou madura, convenient, adequada, no sé
quina és la paraula, però el Dr. Fernández Buey considera que els estudiants no
han triat bé i així els ho fa saber. El Dr. Fernández Buey es dirigeix als
estudiants i a l’Abis, els demana que si ja s’ho han pensat bé; pensa, Abis que
tu no hi seràs mai al Departament i els teus companys, aquí presents, sí que en
tenen possibilitats, no seria més lògic doncs, que hi fossin ells? L’Abis ja
n’havia vist moltes d’aquestes als òrgans de govern de la Universitat, que van
representar la seva primera topada amb la política real.

Els
estudiants miraren l’Abis com dient, i ara què?, incapaços, fins i tot de
mostrar el més mínim suport. L’Abis es va girar cap als seus companys i va
dir-los que ell passava de tot. Els seus companys, als quals la política els
quedava més lluny que Austràlia, van triar un nou representant. La reunió es va
acabar i l’Abis va sortir corrent de la reunió disposat a no representar ningú
més, mai més, disposat a retornar a la Universitat tots els càrrecs que
ocupava.

Són
maneres de fer política.

[@more@]

8s comentaris

Tot ha anat bé

La veritat és que no ho he comentat gaire, però el proppassat dimecres 4 d’octubre, com diu un amic americà d’origen franco-polonès, em vaig fer operar. Alors, tu vas te fer opérer ?, em va demanar. Doncs sí. Suposo que la frase em fa gràcia pel que sembla que implica d’acte voluntari.

Ha estat una petita intervenció sense importància, d’aquestes que després de mitja horeta ja t’avien cap a casa, però, és clar, sempre emprenya passar pel quiròfan i també la convalescència, ni que sigui indolora i sense molèsties remarcables. L’informe diu que no va haver-hi cap incidència en l’operació. Avui he tingut visita de control i tot evoluciona correctament. Així doncs, tot bé, gràcies.

[@more@]

31s comentaris

Solitud

Avui he acabat Solitud, de Víctor Català. Sí, fa molt de temps que l’arrossegava.
No, no l’havia llegit a l’institut com tothom. Com ens demanava la Gomà, la
professora de català de l’institut escriuré Sí,
m’ha agradat
. Nosaltres pensàvem que ens demanava pels nostres gustos i
resulta que la petita frase pot contenir un bé de Déu de faltes d’ortografia. Llegint-lo
he pensat molt en la C., en les coses que li agraden i en les que li fan por, i
he entès perquè Víctor Català és dels seus autors predilectes.

Llegint aquest post de l’efe, just acabat el
llibre i pensant en la C., i entenent com el llibre conté tantes coses del seu
món i no sé si li explica coses d’ella mateixa, se’m fa aliena aquesta
perspectiva d’estudi de la literatura que pretén l’objectivitat. Sempre m’ha
sorprès l’interès dels meus professors de lletres per l’objectivitat. Per això les
classes eren tan poqueta cosa a la Universitat. Amador Vega, un dia, tot
petitet de cor i d’esperit, ens ho va confessar, gairebé a crits, al mig de la
classe: “Jo no vull ser com Cioran, que els alumnes se li suïcidaven”.

[@more@]

3s comentaris

Soc moderna i visc a Barcelona…

… i tinc un amic gai. Es pot demanar més?

.

Noia: Ui, tens els ulls verds…

Abis: Sí, mira acosta’t una mica

Noia: Uiuiui, em sembla que t’agrado…

Abis: Jejeje…

Amiga: Buf! Que va!

Noia: ?!?!?!

Abis: ?!?!?!

Amiga: Vinga, va Abis, digues-li-ho…

Abis: ?!?!?!

Amiga: Vaaaaaa….

Abis, a part: El que?

Amiga, a l’orella: Que ets gai… Li puc dir jo?

Abis: Millor no (monina, penso, però no ho dic).

.

Buf, no ho acabo d’entendre. De què va la col·lega? Ja sé que està encantada de tenir un amic gai, però no entenc aquesta actitud. Perquè us fa tanta il·lusió als heteros tenir amics gais que ho heu d’anar esbombant? Jo no me n’amago, des que vaig sortir de l’armari a la feina, ja no queda un àmbit rellevant de la meva vida on no sigui vox poluli, parlo del meu ex amb naturalitat, de la meva vida sexual (potser massa, de vegades, que ja sé que us ofèn) i de vegades porto xapetes. Però d’aquesta necessitat d’esbombar la vida sexual dels altres a la primera de canvi i ha alguna cosa que se m’escapa.

.

(El títol és del Gabriel, espero que et milloris.)

[@more@]

41s comentaris

Guerra i terrorisme

A les facultats de lletres la vida es complica per moments.

La meva professora de lingüística em va ensenyar que una pregunta és una agressió, que per això existeixen les preguntes indirectes.

D’altra banda, la meva professora d’història em va ensenyar que la guerra és una forma d’intercanvi econòmic.

També un professor de dret em va ensenyar que els homes han cedit l’ús de la violència a l’estat i, degut a aquest encàrrec, l’estat té policia jutges i exercit.

Del terrorisme no me’n va parlar cap professor.

(El bloc Aphönic ha estat reflexionant sobre el terrorisme darrerament.)

[@more@]

41s comentaris

El teu altre banc

El teu altre banc. I cada dia el de més gent!

No tindràs casa en la puta vida.

[@more@]

6s comentaris

Números: el cent

Com que el blocat et rep cada dia amb els
comentaris i els números, doncs ho vaig seguint. Avui:

Aquest serà el post 100

307 comentaris

0 retroenllaços (què és un retroenllaç? algú n’ha
vist mai cap? Jo no he aconseguit mai! I prometo que ho he provat.)

4556 visites

Què vol dir això? No ho sé. Són els números del meu
bloc (tal qual, en bloc).

[@more@]

13s comentaris