Una nació, una selecció (Jo també vull un estat propi)

A
mi el futbol no m’interessa. Que hi hagi seleccions catalanes m’importa bastant
poc. Tot el que no sigui demanar la independència tal qual em sembla perdre
energies. El que em diverteix i m’exaspera és que un anunci tan poca cosa sulfuri
a la caverna. I el que em fa partir de riure és que després em diguin que aquí
hi ha llibertat d’expressió. (Si pengeu el vídeo al vostre bloc, web o el que sigui, ho podeu notificar al bloc del Vicent Partal.)

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Una nació, una selecció (Jo també vull un estat propi)

  1. Laprí diu:

    És que així són les coses. Si tens un programa diari de ràdio on t’insulten, et menyspreen, i on et posen a la altura del betún, no passa res, és llibertat d’expressió, i si a sobre intentes, encara que sigui ni esmentar-lo ni proposar-lo, de treure aquest programa, estàs en contra de la llibertat d’expressió. Ara, fes tu un anunci d’una cosa tan estúpida com són les seleccions de futbol, fora, perquè em surt dels collons i punt.
    Que vagin fent amb la seva selección, que vagin fent doncs.

  2. Oigrés diu:

    Home, jo crec que el problema de la selecció catalana és un altre: la samarreta. No és Catalunya un país de disseny? Com és que en Custo encara no n’ha fet una per Catalunya? En el fons, Catalunya no és més que un poble gran.

  3. Abis diu:

    Laprí: Així són les coses i així ens les expliquen. L’anunci té mala llet i segons el Piqué el camp estava ple de gent que vol la violència. Quan tens les hienes a casa, que més dóna el que hi hagi fora!

    Oigrés: Serà un poble gran, però és el nostre poble gran. Com Reus! Igual.

Els comentaris estan tancats.