J’est un autre s’ha acabat

Publicat el 11 octubre 2006 per abis

Benvolguts i benvolgudes,

Ho sento si és que us agradava llegir-me, però J’est un autre ha arribat a la seva fi. Les coses, els projectes literaris (permeteu-me la presumpció), els textos, de vegades, obeeixen a imperatius que estàn més enllà de la voluntat del seu autor, els personatges cobren vida pròpia, els escenaris canvien de cop i volta, el centre passa a ser perifèria i la perifèria, centre, les coses escapen al control de l’autor… (Per fi ho he entès.) Aquesta és una situació incòmoda que em molesta, se’m fa intolerable.

De l’escriptura privada, sempre m’ha fascinat la llibertat total; de la pública, que el text compleixi la seva finalitat sense respectar res ni ningú. J’est un autre no es trobava actualment en cap d’aquests dos llocs volent ocupar-los tots dos alhora. M’ha mancat anonimat o potser valentia. Jo no estic preparat per assumir públicament la veu d’aquest bloc, la veu de l’Abis. La veu de l’Abis m’ha cansat. No em ve de gust fer que l’Abis parli més.

A tots els que m’heu estat llegint, als que llegiu aquest text, us dono una abraçada ben cordial i us dono les gràcies per haver-me llegit (de tot cor).

Agraint la vostra atenció, es despedeix afectuosament,

Abis Fènix

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a J’est un autre s’ha acabat

  1. Oigrés diu:
    11 octubre 2006 a les 9:40

    Una gran pèrdua. De totes maneres, has signat com Abis Fènix. Vol dir això que qualsevol dia resorgiràs de les teves cendres per posar un ou?

  2. Laprí diu:
    12 octubre 2006 a les 1:10

    És una pena que marxis. Per si un dia tornes, jo almenys hi seguiré per llegir-te.

    Una abraçada 😉

  3. williams diu:
    12 octubre 2006 a les 5:54

    Ens veiem pels llocs ; )

    Entenc la teva postura… en aquest món (el real i el virtual) l’anonimat és impossible així que el millor que es pot fer és «sacar pecho»

    un petó

  4. onix diu:
    12 octubre 2006 a les 11:09

    No saps com t’entenc … a mida que es perd l’anonimat el personatge va perdent matisos i abans que sigui gris potser es la millor elecció, de totes formes em sap molt de greu ,sempre he tingut una atracció empatica per el j’est
    Un peto de tot cor , i si fas com l’au fènix deixa’m una petita llàgrima

  5. efe diu:
    12 octubre 2006 a les 12:44

    No, home, no, no ho faces. A mi el teu bloc m’agrada molt (a més de la complicitat que em sembla que tenim) és un dels que visite més sovint i dels que més comente. Entenc què vols dir amb això de l’escriptura pública i privada. A mi m’ha passat una mica una cosa semblant. Em sembla que el faré públic i prou. Com que a més ara m’he passat a blogspot, pot aprofitar una mica per a canviar el caràcter del bloc. No ho sé, pensa’t-ho. I repensa’t-ho. I si decideixes obrir un altre bloc, avisa’m si us plau.
    Fins aviat i continuaré visitant el teu bloc per si repenses.

Els comentaris estan tancats.