Assassinar amb l’amor

Estic llegint Ya no sufro por amor de Lucía Echevarría. Es tracta d’una mena de llibre d’autoajuda d’aquests que no ens agraden als lletraferits com nosaltres, però gràcies a l’humor i a que la Lucía també és lletraferida i freudiana, es fa molt agradable. M’encanta aquesta noia neuròtica, culta, irònica, lletraferida i psicoanalitzada.

Ja us vaig dir que m’havia comprat el llibre a l’estació de Sants, en el meu viatge a Madrid. Doncs em va acompanyar també en el meu viatge a Roma del cap de setmana següent, del que no us he parlat, malgrat que fos meravellós, potser per això mateix. Doncs bé, a Roma vam estar allotjats al Serendipity, que vol dir descobriment casual. No sé quina mena de relació hi veig entre ambues coses. Potser només que em vaig emportar el llibre a Roma i que, de tornada a Barcelona, com que no vaig poder seure amb els meus amics, vaig estar llegint el capítol "Maltrato psicológico" i elaborant una llista de les putadetes que m’havia fet el meu ex, per tal d’ensenyar-se-la a la meva mare i acabar amb la seva insuportable frase: "Doncs a mi em semblava un bon noi.", doncs no, no ho era un bon noi.

Us el recomano.

(Per cert, Assassinar amb l’amor és un títol de Terenci Moix.)