Bec massa. L’evidencia es va presentar en un post de l’Oigrés, hi vaig llegir …el meu amic Abis em va dir… i …tothom sap que els borratxos no menteixen… Doncs el teu amic Abis no se’n recordava en absolut d’haver dit tal cosa i no sabia que era un borratxo, que se’l pogués encabir en aquesta categoria, amb aquesta facilitat. Més tard ho he anat confirmant: Això vaig dir?, això vaig fer?, no pot pas ser! I tots posen la seva típica mirada acusadora i repeteixen amb els ulls: Doncs sí, això vas dir i això vas fer. Doncs em sembla fatal, i no el fet d’haver-ho dit o d’haver-ho fet, sinó el fet de no recordar-me’n. Jo no suporto perdre el control, potser és per això que bec massa el cap de setmana, precisament per permetre’m de perdre’l. Però s’ha acabat. Això si que no, perdre la consciència del que fas i del que dius, és una sensació horrorosa. Deu de ser així l’alzeimer? Que no hauré fet o dit jo en aquestes magnífiques nits de Barcelona que tan m’agraden? Ho hauré fet o dit tot, ja? Doncs que vols que et digui, em fa por.
[@more@]
si te n’adones ja és un pas. No sé què hi trobeu en perdre el control d’aquesta manera. A mi no m’ha passat mai d’estar beguda fins a aquest punt de no recordar què he dit, deu ser horrorós
Com em va dir una vegada Victoria Cirlot:
¡¡¡TO-TAL-MEN-TE!!!
Nxt, nxt, res home, res. Al cap del carrer els oblits i lleugereses ja hi van inclosos, en el pack de les farres. Aquestes forats negres son la mar d’encantadors, com els genolls pelats d’aprendre a anar en bici. Lo fumut és lo altre, el haver de pagar aquest peatge sense ni haver fotut un glop. Noms de persones, de llocs, records i accions, perduts així com qui fa petar els dits. “Collons! Això vam fer? No me’n recordo…”. Al capdevall, pels records de parella no pateixo, que tinc una bona notaria al costat, però i els de solter? Quantes coses vaig fer (serè!), a quants llocs vaig anar (sobri!), que ja estan definitivament perduts?. La meva estimada em diu: si no vols oblidar alguna cosa, digues-li a ta filla, que agafa conceptes que és un portentu i els repeteix com una cotorra, però que vols que et digui, fer servir un fill de disc dur exterior, ho veig deplorable.
En un altre ordre de coses, em veig obligat a reprobar severament el teu armari. Sí, t’hauria de fer vergonya, i molta. Amb armaris com el teu no es poden encetar carreres polítiques com la que pretens. I l’exemple de la Imelda Marcos, ¿no va servir de res, amic Abis? Recorda com van acabar ella i el seu marit!. Sincerament, no m’estranya gens ni mica el foc que treu pels queixals la teva àvia (persona per altre banda tan poc donada a les exageracions). Però no t’equivoquis, en el fons el motiu no és la opció política, sinó el volum del teu armari.
Mr Towers: Estic esperant el seu encontre amb la Montse, que és una comentarista il·lustre del meu bloc que em fa el salt darrerament. Deu d’estar de vacances o fent miniatures (jeje). Això sí, vostè és certer i prolífic, ella amb una frase es carrega tot el meu post. (Seguiu el link si voleu veure com la Montse resumeix un post antic meu en una frase. Em va demolir.). Això sí, Mr Towers, m’agrada que m’ho digi, m’encanta, TOT.
Quant al meu armari, primer: pot fer cada comentari en el post pertinent, que em desconcentra els lectors. Segon, si per fer el que he de fer he de cremar el meu armari, ja veurem que faig, no sé si m’enten. He pensat quants pos d’aigua es podrien fer amb els diners que ha costat tot allò i la veritat és que sí que fa vergonya.
Oeoeoeoe!!! Jo Ballantines amb una veguda energètica
free gay teen sex geocities
massive anal fucking
leather gay fuck
john cena sey
free videos of brother fucking sister
ranma gay art
carmen electra fucking video
www oral sex in shower
www oral sex in shower
ghetto people fucking
gay older men dvds
fat mothers fucking young boys porn
amature couples fucking free
full free tit fucking