Doncs xapa la boca.
Darrerament a la gent li ha donat per comentar
com sóc i, us ho garanteixo, no hi ha res que m’agradi més que sentir parlar de
mi, però no, no els ha donat per parlar de mi, sinó per comentar, per deixar
anar el primer comentari estúpid que els vingui al cap. No explicaré que n’hi
ha que em troben bocamoll o d’altres que em troben vulgar, ja que potser
llegeixin aquest post. Explicaré el que m’ha tocat els collons aquesta nit: que
si m’he de relaxar, que si estic espitós, que si vaig a cent… Mira, no em
coneixes, així que deixa’m en pau, i si tu tens el bioritme d’una marmota o un
peresós i sang d’orxata, doncs et fas fotre, que pots ser molt guapo, però si
et punxen no et treuen sang. Així que deixa’m a mi que vagi a cent o com em doni
la gana pel món que jo no t’he demanat permís ni t’he de donar explicacions,
que jo sóc responsable dels meus actes i no en faig responsable ningú d’altre.
Oi? Doncs punt i a part.
[@more@]
Uff, qualsevol s’atreveix a deixar un comentari…
pang pararara rara pang para rara rara…
Hay un tipo dentro del espejo
que me mira con cara de conejo
oye tú, tú que me miras
es que quieres servirme de comida?
La cançó és genial. Ilegales. Un clàssic.
Ufffffffffffffffffff… Ya ves, pavo, ya-ves…
I a vosaltres us estimo. Per que em doneu canya, que és el que jo necessito. I per que em doneu carinyu, que també em va bé 😉 I ja sabeu que en realitat no passa res, que igual que m’apassiona, m’importa tres pebrots.
Uohjó, ahí, con dos pares de cojones xDD
M’encanta la gent que comenta d’altres, així, sense saber res més. Jo estic desitjant escoltar alguna vegada alguna cosa així sobre mi, m’agradaria saber què pensa de mi la gent, però res, mai enxampo a ningú parlant de mi 🙁
Laprí: lo teu és molt fort, ja t’ho dic ara. La canya d’Espanya 😉 No t’ho prenguis malament. No sé si coneixes un llibre, crec que de Simenon, que s’anomena L’home que veia passar trens…
No el conec el llibre, però si és interessant me’l puc llegir, que jo faig molt això, de veure passar trens xD
Laprí: no en tinc ni idea de si el llibre és interessant, només m’has recordat el títol. És un llibre de Georges Simenon, que és un autor del gènere policiac… Si t’agrada…
Abis, moltes gràcies.
* Peix del Mar,va dir: no pots veure les meves llàgrimes …