Recentment, un amic, que treballa a Turisme de la Generalitat, m’ha passat un informe del Departament de Comerç dels Estats Units, que havia de ser confidencial, però que per error es va penjar a la web d’aquest departament i hi ha estat penjat durant setmanes sense que ningú se n’adonés.
L’informe parla de la situació i el futur del turisme al món i, la veritat, a mi que no sóc del sector, m’ha semblat bastant pesadet, a més són 1974 pàgines (que, evidentment, no m’he llegit).
Però, al final, hi ha un apartat molt interessant sobre possibilitats de futur on diversos especialistes de la OMT parlen de les possibilitats de futur d’un turisme de masses de viatges en el temps i encoratgen investigacions urgents en aquest sentit. D’altra banda, consultat el Pentàgon al respecte, ha desaconsellat totalment qualsevol investigació que vagi en aquest sentit.
L’informe planteja diversos problemes de treballar amb grans masses de turistes que es moguessin pel temps. El més interessant, per la solució que han plantejat, és que si hi hagués un error en un transport i el viatger del temps aparegués en un lloc on hi hagués matèria moriria, és clar, però, si aparegués just en el lloc on hi hagués un altre turista temporal com ell, el viatge d’aquest segon es veuria anul·lat i se’l retornaria al punt d’inici. Es veu que, al tornar al temps d’inici per l’anul·lació del viatge, se li ampliaria el temps viscut, no hauria sortit mai de viatge, però en canvi en tindria l’experiència, així com també la tindria la gent amb qui hagués estat en contacte durant el seu viatge temporal, però el viatge no hagués existit mai realment.
La solució que han plantejat, tan típica de la idiosincràsia de la aquella gent, és que en els tempoports hi hagués uns serveis de reprogramació neuronal per a tempoviatgers on s’esborrés el viatge, si fos necessari de forma quirúrgica, ja que es veu que un 7’28% de la població té resistència als mètodes de reprogramació no físics coneguts en l’actualitat i, segons l’OMS, no es preveu que amb mètodes desenvolupats d’aquí al futur s’aconsegueixi d’abaixar aquest percentatge més enllà del 4’67%.
A mi aquests serveis de reprogramació neuronal per a tempoviatgers m’han fet l’efecte d’una mena de Guantànamo pijo.
M’ha deixat flipat el tema.
[@more@]
