Començo
a sospitar que aquesta serà la més important de les meves sagues.
Bé,
anem al gra, que com que avui es tracta d’un fracàs millor anar per feina i no
allargar el patiment.
Portava
52 magnífics dies sense fum, sense ni ensumar-lo, prenent cafès, sopant amb els
amics, sortint de copes, anant a la discoteca… Impressionant, havia tingut
moments de temptació, d’haver de demanar “Si et plau, no em donis una
cigarreta, que estic deixant de fumar”, de cagar-me en tot, mira, no n’havia
tingut cap.
Doncs
l’altre dia, en una situació banal, marcada pel desig d’agradar, llegeixi’s de
lligar, vaig caure, vaig anar a demanar foc i vaig encendre una cigarreta
que es fumaria algú d’altre. Fatal, que trist. El que no és una novetat és que
el sexe mou el món o, com a mínim, la meva vida.
Total,
ja està, que no em vull flagel·lar més. Per encendre una cigarreta no passa
res, no va ser ni una calada ben donada, però si que indica que el perill, que
el monstre del Carr, ens sotja.
Per
cert, com us dic portava 52 dies sense fumar, llavors, des de la calada, he de
començar de nou el compte? És a dir portaria ara 56 dies sense fumar,
descomptat el de l’incident? O bé he de recomençar el còmput i, per tant, només
porto quatre dies sense fumar?
[@more@]
