Del treball

Després
de tres anys de viure bé, amb una jornada de 27’5 hores setmanals demà començo
a treballar fent jornada completa. És cert que també em ve de gust, bàsicament
perquè em suposarà majors ingressos, però mira, també se’m fa una mica costa
amunt, després de tres anys.

És
com quan li comentava a ma mare que què li semblava si aquest estiu em buscava
alguna feina per l’agost i em quedava sense vacances per sanejar una mica la
meva economia. Jo s’ho plantejava com dient, vols dir que ho podré aguantar
això d’un any sense vacances, no serà molt perillós. Ella em va contestar,
home, no sé, jo no en vaig fer mai de vacances… Exagerava una mica, un any si
que en va fer!

I
és que la gent jove tenim una relació amb el treball molt diferent de la que
tenen els nostres pares. Els que estem en la trentena sentim alguna cosa així
com una “ètica del treball” i encara hem sentit que existeix gent que s’ha
jubilat a l’empresa a la que va entrar amb catorze anys però sabem, per experiència,
que aquest no serà el nostre cas. El món laboral dels que estan en la vintena
consisteix en ETTs i precarietat laboral, el mateix sistema ha propiciat la
seva inestabilitat, el jovent no sent la més mínima fidelitat per la seva
empresa i això facilita molt la mobilitat.

[@more@]

Tweet