… ya eres de Madrid.

Continuem amb la crònica.

Em vaig allotjar al barri de Chueca i, efectivament, com diuen els meus amics de Madrid és un gueto, és un barri molt petit i el mariconeo hi està molt concentrat. Els meus amics de Madrid quan diuen que és un gueto ho diuen amb un punt despectiu, jo ho vaig trobar genial, per fi un món mascle on gaudir de la presència d’homes en samarreta des de l’esmorzar (Pórgame un café con leche y un chulo, digo, un chucho.) fins l’última copa (Póngame un güisqui con musculoca, digo con Coca-Cola.). I què guapos que són els madrilenys gais! I els héteros!

Vaig anar a l’Ohm, i vaig conèixer l’actor que fa d’advocat a la pel·lícula Electrochoc, què mono i què simpàtic. Va estar molt agradable amb mi. Realment vaig demanar-li que em signés un autògraf sobre el pit? No ho recordo.

També vaig estar força vegades al Retiro. Passejant, estirat sobre l’herba, assegut en un banc, bevent aigua i ennuegant-me, veient com un nen queia al llac, amb l’A., que estava deliciós amb la seva samarreta blanca, els seus texans i la seva polsera ampla de cuir negre que li treia part de la innocència jeamsdeanesca que té i que li toca als seus 19 anys (xulo!, guapo!).

Vaig gaudir d’un plat d’ous trencats (3!) amb patates i una presumpta carn de cérvol. Vaig dinar dos dies una tapa de truita de patates amb un parell de canyes. I el millor va ser el darrer dia que vaig entrar a un bar i vaig demanar una canya i em van posar la canya amb un plat de braves i dos montaditos i després al demanar la segona canya me la van posar amb un plat d’arròs (tapes de les que aquí valen cinc o més euros). Tot em va sortir per tres euros. Lo flipas!, que diu aquella. Però una pregunta, per què han de servir les canyes amb compte fins al final que hi deixen anar un munt d’escuma fins que el got sobreïx i caigui cervesa per tot arreu?

Al Prado vaig descobrir que els meus gustos han canviat, jo em vaig mantenir fidel als meus, però em va costar passar de llarg de Velázquez, Rubens, Rembrandt, Tiziano… La propera vegada que hi vagi hauré de revisitar-los.

[@more@]

Tweet