Deia Xavier Mir en el seu post del 21 d’agost de 2006:
La proposta va dirigida a tothom que publiqui escrits i que tingui previst fer-ho la setmana del 4 al 10 de setembre. Bé sigui en la blogosfera o bé en la premsa diària o setmanal, nacional, comarcal o local. Es tracta, simplement, d’encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és "Jo també vull un estat propi". Amb aquesta iniciativa es busca un cert impacte en l’espai comunicatiu català a fi que l’opció d’un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s’acaba d’aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal. S’hi pot adherir tothom al marge d’afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d’un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi. No cal fer constar enlloc l’adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l’independentisme i en la diversitat d’opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir.
[…]
Aquesta societat civil partidària d’un estat propi, però, no està prou representada en els principals mitjans de comunicació. L’opció independentista no es recull encara amb la normalitat que li correspon, i molts mitjans, en l’exercici de la seva funció de creadors d’opinió, accepten el marc estatal vigent com si no existís una altra opció. Per això, una campanya d’aquestes característiques pot ajudar a visualitzar el suport social d’aquesta opció i irrompre en l’espai comunicatiu, trencant així la dinàmica habitual per la qual són els principals caps de llista dels partits els qui marquen l’agenda mediàtica i treuen els arguments periodístics que convé a cada moment.
[…]
Una iniciativa de Xavier Mir, si vols veure el text complet de l’article clica sobre el seu nom.
Per un estat propi!
[@more@]
Ui, la frase «Vull un estat propi» no està molt ben triada. Sembla que siga: jo, efe, vull un país per a mi a soles. Bé, ara que ho veig escrit…
efe: Tens tota la raó, però també té la seva gràcia, a mi em recorda la Reina d’Anglaterra, que té unes quantes illes que són seves, on hi viu gent i tot, però que pertanyen al patrimoni de la corona, no al Regne Unit. També em recorda la Virginia Wolf: que volia una habitació pròpia. Tot molt queeny, vaja. Però tant se val, jo m’hi apunto igual. Lo important és el fons de l’esdeveniment i fer posts que s’adiguin amb el que diu el títol: ens ho passarem bé.