No us vaig explicar res del meu viatge a Roma
i en canvi no us heu enfadat gens ni mica. Què bones persones sou! Repassant
les fotos he pensat de fer-vos participes d’algunes de les delícies que hi vam
trobar.
Com, per exemple, un Ecce Homo dins una vitrina de vidre, en una església
que duia tiretes als dits:
portava les paraules “Ave Maria” escrites en tub lluminós de neó:
nostres armaris, d’aquestes que volen provocar. El noi de la dreta porta escrit
al cul del texà “Hijo de Puta”, evidentment el vam seguir:
Al Vaticà vam trobar un rosari de marietes, de
fet la marieta és l’insecte de la Verge Maria, i d’ella en rep el nom:
I, per acabar, vam trobar una mena de festa
major al barri del Trastevere, on hi havia unes parades que venien uns
entrepans de porca rostida deliciosos, amb la peculiaritat que la porca estava
allà rostida i sencera, sobre el mostrador:
Què si vam veure pedres? Doncs si. Però això
ho podeu trobar en cents de llibres i webs.
[@more@]
Doncs jo no sé si em quedo amb l’Ecce Homo o amb la verge de neó. Tradició i modernitat a dos dits. Ben mirat potser amb l’Ecce Homo: m’imagino una dona soltera de 57 anys cuidant amorosament la figura del sancristo torturat, i posant-li delicadament ara unes tirites, ara mercromina, demà un raig d’aigua oxigenada. E quanddo arribba a casa: Un bon silici per apagar els fogots i a dormir ben plana.
Onix: de moment no en tinc más. A veure quan em passi les seves l’altre company de viatge, però no crec que hi hagi res més d’aquest nivell. jejeje
Vane: un dia he de portar el portatil i les veieu…
Mr. Towers: doncs sí. Vam flipar! La fe a Roma és ben viva, aquests sincretismes només es donen si la fe és ben viva. Què en diria Mircea Eliade???
No coneixia el tal Eliado -bellíssima persona per altre part- però gracies al google ara ja conec fins i tot la gèlida habitació londinencà on passà part de l ‘exili. Collons, que xulos que som!. Jo personalment sempre acobo el dia amb la oració: «Senyor, guarda’ns dels que han vist la llum, perquè ells seràn els primers a marxar deixant-se la encesa i amb la factura per pagar». Al final les factures dels visionaris les solen acabar pagant els descreguts.
Mr Towers, es que jo vaig tenir professors del calibre de la Victoria Cirlot (L) l’Amador Vega («Yo no quiero ser como Ciorán, que los alumnos se le suicidaban»), l’Eugenio Trias, el Rafael Argullol i això deixa petjada, i molta… I, es clar, tots eren profetes de Mircea Eliade o Elemire Zolla. I ara ja, només per citar el tercer rumà célebre, escriuré el nom d’Ionesco. Ja està. Ja ho he fet.
no sabia això de la marieta, és interessant.
lo de la marca de roba, també la vaig descobrir a Roma l’any passat.
Ei deric:
Doncs sí, no sé quin és el motiu d’aquesta associació. Però la simbologia té aquestes coses. Jo crec que com que la Verge és una «divinitat» lunar també ha de ser-ho de les aigües i de la fertilitat, i per això hi ha tradicions de demanar-li fills a la Verge (o la horrorosa cançó de Mecano «Hijo de la Luna»). Per això serveix llegir Mircea Eliade.
La marca de roba aquest estiu l’he vista ja a Barcelona. A banda de la clàssica De puta madre ara els vascos han tret també una que es diu «Callate la boca». (Estic fart de ser un fasion vistim i de tantes coses…)
Per a mi, la millor sense cap mena de dubte, el rosari amb les marietes.
Tenint en compte que els mariques italians són tan creients, els ve que ni pintat.
Coincideixo amb l’Onix, més, si us plau!!!
Jo mai havia vist a tants de marietes parlant del Papa, d’acord que erem a Roma i que Roma és amoR però sí que en són de devotes. I la marieta que atenia la tenda de records ens va dir: -Perquè us penseu que la Ciutat del Vaticà està rodejada per una muralla?, i es va respondre: -Doncs per tal que no es vegi tot el mariconeo que hi ha dins…