Dilluns serà un dia gris. I cada dia que passi
serà una miqueta més gris. És cert que ens hem promès que ens continuarem
veient. I de ben segur que ho farem, com a mínim al principi. És cert que ja
som més amics que companys de feina. La
Nostra Coordinadora se’n va (tu
sempre seràs La Nostra Coordinadora,
ni que al final no coordinessis o ni que ara coordinis a d’altres). Ja ho sabem
que és per millorar i que millor per ella. Però ens fot. Els Quatre Magnífics forjats a base d’inclemències dictatorials i
d’absències en el comandament de la barca de la darrera etapa de La Innominable Menja Canapès (i tot lo
que pilli) patiran coixera, els mancaràs tu. Que sí, que ja som amics, que ja
hem tret el nom de l’empresa que vam escriure al costat dels nostres noms quan
ens vam donar els mòbils… Però ara tu treballaràs en un altre lloc i a mi no
m’agrada el msn. I no podrem anar a
esmorzar, dinar i sopar a l’italià, a veure els nostres dos nens i la seva mama, i a fer un cafè a mitja tarda, ni
em diràs surt a fer una cigarro
(virtual, que fa quatre mesos que no fumo) que et veig molt agobiat. Ni sentiràs de cop i volta
aquell: Que guapa estàs, que de tant
en tant dic jo, així, sense venir a to.
Però deixem-ho córrer, potser és que avui
estic una mica esmarvada.
[@more@]
Una despedida així fa mal 🙂 Quan treballava al helpdesk vaig veure marxar molts companys amb els que havia treballat durant molt de temps, i cada absència era una petita punyalada… quan vaig marxar jo els enyorava molt – de fet ens enyoravem tant que avui dia seguim sent molt amics, molt, puc dir que alli he trobat la meva millor amiga i al meu millor amic… I quan vaig estar de coordinadora, i vaig marxar, també vaig sentir nostàlgia al estar lluny dels tècnics als que coordinava…i al meu jefe amb qui vam fer molt bona amistat… És curiós com en una feina es fan lligams tant grans i acabes estimant a certes persones com si fóssin amics de tota la vida, o més! Segur que us seguireu veient, i trobant i si teniu una bona amistat, no teniu per què allunyar-vos ^^
Imagina’t, jo al msn hi dec tenir uns 30 companys del curro i potser 20 ja no treballen amb nosaltres… Anem per campanyes i es veu passar molta gent… Ara, que marxi la nostra coordinadora. Això és molt fort!
Necessitem els anells teletransportadors, però ja! Per cert, i qui els fabrica?
Si, divendres vam estar junts, jejeje.
Ptnts
Clar, com diu la Gemminola, segur que us continuareu veient. Sinó, mira el nostre cas: qui diria que, després de tant de temps (i lo malament que jo et queia al principi) acabaríem sent amics i viatjant junts? Y ya ves, mi vida, las vueltas que da la vida…
Ets un pou de ciència. Ja ho crec que no deixaré de veure la meva Coordinadora. aisssssssssssssssss
Ay Cordi! Ya ves que poco ha durado nuestra separación… A un mes de este post estaré trabajando contigo… Y los 4 magníficos estaremos divididos dos y dos…