El Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya publica un “Informatiu” que es diu SALUTcatalunya (per cert,
Catalunya en minúscules, coses del ser
modern). Tinc a les meves mans el número 33. La Consellera Marina Geli hi
surt en 20 fotos d’un total de 36. Un 56 %. Moltes de la resta de fotos són
purament il·lustratives, d’arxiu (unes mans clavant una agulla
d’acupuntura…).
Està molt bé.
PROPAGANDA (que paguem nosaltres).
La mateixa opinió em mereixen les revistetes
que em fan arribar mensualment la Generalitat, l’Ajuntament i el Districte.
Aquesta setmana les he retornat totes.
Ja no visc aquí.
[@more@]
Excel·lent observació. El que ens arriba a les bústies (i a les teles i ràdios) és el producte final, l’inici del qual està en els pressupostos de les Àrees de Comunicació d’Ajuntaments i Departaments (comparar-ne el volum és un interessant exercici). En aquestes oficines és on «se cuece» com és un país o una ciutat, perquè és el mirall que ens retorna la imatge que ells volen que vegem: evidentment un mirall distorsionat i tort. Allí es marquen els objectius de com hauria de ser la realitat, i després es busquen les justificacions per dir que realment han canviat la realitat cap on ells volien (que era cap on tots voliem perquè era cap on més convenia, tot això donat per cert i sense discussió). I no cal patir, que a tot arreu hi ha números i estadístiques per justificar el que calgui. N’hi ha un que mana molt que diu “el paper ho aguanta tot”.
Dos “per certs”: el primer és que està recent penjat el primer programa de la temporada del Jardí del Manicomi, i el segon és: això de que ja no vius aquí és metafòric o mudàncic?
CONEC AQUESTA PUBLICACIÓ DE LA SALA D’ESPERA DEL METGE. I CLAR, catalunya en minúscules, PERQUÈ PARLEM DE LA SALUT, QUE ÉS EL QUE IMPORTA. PER EXEMPLE, SI CATALUNYA ESTIGUÉS MALALTA ES DIRIA catalunyaMALALTA. PERÒ CATALUNYA NO ESTÀ MALALTA, OI? O POTSER SÍ? AI, HO PODRIES CONFIRMAR, SI US PLAU? SI AIXÍ FOS, ANIRIA A VISITAR-LA… I PARLANT DE VISITES… QUAN VINDRÀS A VISITAR-ME? JAJAJAJA
Mr Towers: a mi em fa molta gràcia, per exemple, tot l’enrenou que s’ha montat amb les pues de Barcelona, que se suposa que hi ha mà dura, però fa un any o així que han tornat a la Rambla, quan fa molt que no hi eren. Al Xavier Mir el treu de Polleguera el bloc del Maragall.
Gràcies per avisar de l’inici de la temporada.
Lo de que ja no visc aquí és una de les opcions que et donen en aquets sobres per retornar la revista.
Oigrés: Jo crec que lo de Catalunya té mal arreglo, està a la UVI i és queixa que vol anar a la UCI.
Per lo de la visita et truco aquest cap de setmana (bones intencions, que veurem en que queden).