Miro el telèfon mòbil, les llistes de trucades
recents, perdudes, emeses i rebudes, penso en els missatges que m’han enviat
darrerament, els missatges que hi ha al contestador, els emails que reclamen la
meva presència, la gent amb la que podria quedar d’aquí a cinc minuts, si els
truques, per fer qualsevol cosa, en el meu germà que està camí d’Amèrica, en la
meva mare que estaria encantada que agafés un tren i em presentes a casa, penso
que podria connectar-me al messenger per xatejar una mica, que podria anar a
qualsevol lloc i conèixer gent nova, en els coneguts que em vaig trobar ahir a
la nit, els companys sexuals esporàdics o aquells amb els que repeteixo de tant
en tant, sense compromís, els blocs que visito assíduament, els que visiten el
meu bloc…
Però em sento sol igualment.
[@more@]
Has de ser «donde el corazón te lleve». Així que fes el que et digui el cor, sense menjar-te el cap… vols estar sol? o ets sents sol? Si només t’hi sens, millor compartir aquesta estona. Si vols estar-ho, no cal donar-hi més voltes.
Una abraçada!
Senkiu Anna, això vaig fer i no va anar pas malament. Gràcies per l’abraçada.