De Sol només n’hi ha un i d’estrelles moltes. No estic d’acord que tota estrella sigui “un sol”, això va contra el nostre sentir de la llengua, lingüistes, no aconseguireu convèncer-nos. A més seria “un sol” que es diria Sol, què curiós. Entenc que aquesta confusió ve de quan l’astronomia va descobrir que el Sol no era un cos excepcional sinó una estrella més, d’acord doncs en dir que el nostre Sol és una estrella, però no en dir que la resta d’estrelles són “sols”.
Cert que processos d’aquests no són aliens al llenguatge, per exemple quan es fa servir maria per referir-se a dona, potser a la ciutat no ho heu sentit mai, però ma mare, explicant-me una anècdota de quan era petita, em va dir que una senyora li va dir una vegada, per que enfilava l’agulla amb molt de fil: “Això és de maria chocha”, on chocha vol dir bruta i maria vol dir dóna, ja que la Verge Maria és la dona per antonomàssia, per ser la mare de Déu, ja que ser dona és ser mare (realment és un procés de creació verbal magnífic).
Però, de fet, no és aquest el procés que ha tingut lloc quan hi ha qui sosté que totes les estrelles són sols, això és una falsedat. De Sol, n’hi ha un i prou.
*Aquest post va dedicat a l’Anna Argemí, que és qui em va ensenyar que “La veritat és una i la mentida és polièdrica”.
[@more@]
Jo tenia entès que quan a una estrella s’hi referien com a «sol» era perquè tenia planetes girant al voltant seu, com el nostre Sol. Evidentment no totes les estrelles són sols però si que tots els sols són estrelles però de Sol només n’hi ha un que també és sol i estrella.