Si
aviat farà dos mesos que vaig deixar de fumar també deu fer uns dos mesos, o més,
que no veig la tele. Tampoc escolto la ràdio, per que no ho he fet mai i no en
sé. I he deixat de comprar el diari els diumenges per que no me’l llegia,
encara tinc tres exemplars de ves a saber quan per llegir. Això ha provocat una
situació anòmala en el referèndum del diumenge, per primera vegada a la vida,
la meva persona tenia dubtes no fonamentats sobre què havia de votar. Ai las! Quo vadis Calalonia?
Això
sí, sabeu lo bé que es viu sense saber que han dit el Rajoy, el Zaplana, El Mundo i la COPE. Ui, i aquests
pentinadors de gats dels Ciudadanos de Catalun-ya (llegeixi’s separat, a l’espan-yola),
dels quals pràcticament no en sé res.
Doncs
finalment diumenge vaig anar a votar i vaig votar després de parlar amb el
Jordi, la Cristina i el Mario, i crec que vaig votar com un home de bé, tot i
que no ho puc assegurar.
En
tornar a casa, cap allà a les vuit del vespre, vaig posar la tele, a veure que
deien i allà estaven donant els resultats d’un sondeig i els polítics i periodistes,
tots, com sempre en aquests casos, es van posar a dir les capullades de sempre:
he guanyat jo, he guanyat jo. Quin cansament, vaig fer una repassada a tots els
canals d’àmbit estatal i regional, en arribar als locals ja em feia mandra tot,
vaig apagar la tele i vaig pensar: Què bé que estic sense tele!
Això
sí, he d’escriure un articlet sobre lo del Forum Filatélico i no en tinc ni
idea de com han anat les coses, que ha comentat el Rajoy, el Zaplana, El Mundo i la COPE. Feu-me’n cinc cèntims
d’euro, si us plau.
[@more@]
