He anat veient els
vostres memes (jo no sabia que era un
meme) i avui m’he decidit a buscar on
va començar tot (10 Principals). Tenia ganes de fer el meu, però
els deures, també els autoimposats, de
vegades, em costen, aquí va:
Les tres coses que faries si
fossis milionari :
1- El Doctorat
2- Viatjar
3- Regentar un Saló Literari
Les tres coses que diries en veu
alta si sabessis que ningú et recriminarà o contradirà :
1- Si no tens cultura/interès pel món, no m’interesses
2- No m’agrada anar a discos heteros
3- Me n’alegro que el meu pare es morís
Les tres coses que canviaries de
la teva vida, de tu mateix :
1- La por
2- L’autoestima
3- La constància
Les tres coses que canviaries
del teu voltant:
1- La propietat privada
2- La distribució de la riquesa
3- El sistema educatiu
Les tres coses que voldries que
et passessin abans de morir :
1- Trobar l’amor (i mantenir-lo fins que em mori)
2- Dedicar-me a una feina que m’agradi
3- Viure en una casa que consideri “casa meva”
[@more@]
Crec que ara lo adient seria dir que bonic això de Trobar l’amor (i mantenir-lo fins que em mori)
Però mira …. lo que mes m’ha impactat i m’ha fet reflexionar es això de
Viure en una casa que consideri “casa meva”
això dels memes (també els he seguint )m’ha agradat … sobre tot la part
Les tres coses que diries en veu alta si sabessis que ningú et recriminarà o contradirà :
M’ha fet sentir com mes normal, doncs en el meu entorn molts cops em fan sentir com una mena de fera ferotge
Hola onix: el tema de la casa el porto fatal, fa sis anys que hi visc, no tinc perspectives de canvi i encara em sorprenc dient que no és casa meva o que quan tingui una casa la decoraré de tal manera, és una sensació lletja.
A mi també em fan sentir de vegades un radical pel que dic. Una companya de la feina em va batejar «el borde». Ha estat bé veure com la gent s’explaiava amb coses que voldria dir.
Per cert, tu no l’has fet, doncs no sé si serveix la meva invitació, ja que no segueix la cadena, però t’invito igualment.
Bé, m’apunto al club dels «bordes». Generalment dir el que un pensa no sempre és entès.
També és cert que a vegades un arriba a la conclusió que en segons quines circumstàncies, millor no dir res.
Seguint la teva invitació, i posat que ja tinc un blog 🙂 faré els meus memes.
El saló literari ha de ser presencial? Si no m’hi apunte.
A allò de les discos també, però heteros i no.
Puck: veig que t’apuntes a tot: als blocs, al club dels bordes, al meme (per cert, és el «Meme dels desitjos», que és així com el va batejar el Rockanroll, que n’és el pare).
Benvolgut efe, per a mi la virtualitat té els seus límits i, per mi, aquest en seria un: em mancarien les persones, les chaisses longues, l’alcohol, les drogues, el sexe, les portes que es tanquen i s’obren, els canapés, els jovencells de tors descobert, les senyores que fumen…
Per cert, pels que aneu una mica perduts amb lo dels memes, en el següent link la Gemminola n’explica una miqueta la dinamica:
http://gemminola.blocat.com/post/2762/93689
M’ha agradat molt la darrera frase, o desig «viure en una casa que consideri casa meva»
Gràcies Rock’n’roll.
El punt no és la propietat sinó el fet de viure en una casa que m’agradi, que em vingui de gust portar-hi gent, que m’importi si està neta o bruta, que m’aculli…