De vegades me n’oblido que la gent que porto
a casa també hi viu a casa meva, ni que sigui per un moment. L’altre dia vaig
anar a dutxar-me i vaig trobar les quatre ampolles de sabó que tinc a la lleixa
de la dutxa perfectament tapades i alineades. Jo no ho faig això. Ho havia fet
el Príncipe de Beukelaer. Què mono!, vaig pensar. Ell ja no hi era, però per un
moment em va fer companyia. On deu ser ara?
[@more@]
Sé què vols dir. I l’important és el que mono. Vull dir que no és un Serà possible!! No sé si m’explique.
Disfruta aquest “que mono…..:)~”
Pensa que quan es queden per sempre , maltapen el gel de bany , i deixen pels a la banyera , o encara pitjor
si no fan això .llavors t’obliguen a tenir les ampolles milimetrades .
jajajajaja
No ho vaig entendre.
Guai.
jejejeje
Ho sento, De Beukelaer, però vas ser tu. Encara no he arribat mai a tal punt de borratxera de no saber qui porto a casa, i per les dates en que va passar, ho sento, però vas ser tu. Potser no ets conscient de lo ordenat i bon minyó que ets.
M’encanta que em llegeixis, i que hagis enviat un comentari… Això no quedarà així…
I moltes gràcies per l’afalac.
PTNTS.