Aquest any, hem vist prendre els carrers de
Barcelona en diverses ocasions: les victòries del Barça, el macrobotellón del Raval i la
manifestació per l’habitatge.
Les més sonades, les que han tingut com a
causant el Barça. Ja sabeu que no sóc gens del futbol, però mira, em va venir
de gust anar-hi. M’ho vaig passar bé veient la gent xutant una pilota el més
alt possible. Però jo vaig anar a veure arribar els jugadors. No vaig “anar a
Canaletes”, on diuen que es van esbotzar botigues, es va robar, etc. Ja
m’imagino els antropòlegs parlant de potalatx
o d’alguna cosa així.
També va haver-hi el mític macrobotellón del Raval que tothom et
preguntava si hi havies anat i si havies vist quanta policia hi havia.
Finalment, vaig ser a la manifestació per
l’habitatge a Plaça Catalunya. La gent, sense conèixer-se parlava sobre l’estat
de l’habitatge al país, molt bé, semblava una àgora grega. Però de policia n’hi
havia poca, dos cotxes quan vaig arribar i cap quan vaig marxar encara aviat.
Això vol dir que als polítics, no és que no els importés, és que se la pelava
sobiranament.
Aquest fet de la quantitat de policia em va
fer pensar quin dels dos actes era més subversiu: el macrobotellón o la
manifestació per l’habitatge. Que els fa més por als polítics que facin els
joves? Què deu ser més progressista? Què hem de fer, doncs, els joves?
[@more@]
Molt interessant observació, amic Abis, l’indicatiu de prioritats d’un pais el marquen el número de policies que els polítics hi envien (per cert, als polis, ¿no els haurien de comptar entre els assistents, en els típics ball de xifres de les manis?)
Per cert no se si t’has adonat de la falàcia implicita en el teu encadentat de preguntes: «als polítics els fa por que els joves faci coses progressistes: ser progressista és ser subversiu». Fals com un duru sevillanu! Estem inserits, estacats, rodejats pel paradigma progressista. Tot el que veiem, llegim, escoltem és progressista. Fins i tot els partits de suposada dreta son progressistes (Convergència Progressista de Catalunya i Unió Progressista de Catalunya). A mi em sembla que el que de veritat fa por als polítics és que sobtadament una tormenta liberal constipi tota la joventut d’aquesta Santa (i Espina) terra. Això si que els acollonaria de veritat, toma subversió!. Un model de 30 anys a prendre pel sac, l’Oasi a fer punyetes: palmeres tirades per aquí, haimas globals endutes pel vent, datils de comerç just tots per tera…
Un dels meus fill també hi va anar. El meu fill opina com vosaltres. I sa mare també. Un petó de mar.
Mr Towers: crec que estem d’acord que l’Estat envia més policia a aquelles manifestacions que més li interessen, oi?
El que no m’esperava era caure en la falàcia del progrés i el progressisme. Tant que la vaig combatre a la facultat d’avant els meus amics d’Econòmiques i ADE amb gran estorament d’ells. Però, és clar, un té una miqueta d’afrancesat, d’historiador i de «socialista» (en el sentit fort en que fa servir el mot la meva avia quan diu: «En aquest país l’únic socialista que hi havia era ton iaio.») i llavors li encanta la Il·lustració i la Revolució Francesa, mares del progressisme i llavors es perd i es confon.
Osti!! Com ho podria fer per ser més liberal i escandalitzar els meus congeneres que em tenen tan ben considerat per ser progressista!! Ja saps que m’encanta escandalitzar, però això no se m’havia acudit.
Arare: Qué bé mare i fill compartint opinió! Però sou progressistes o liberals?