Aplicant el mètode paranoic crític a la questió de l’estat nacional
Vaig veure el lema d’aquesta campanya i de
seguida vaig pensar en la Reina d’Anglaterra, senyora de les Illes del Canal i de l’Illa de Man, que pertanyen
a la corona anglesa, però no són ben bé Regne Unit, ni pertanyen a la Unió
Europea. No he acabat d’aclarir si són estats independents o estats dependents
o estat lliures associats, llegint la Vikipèdia en anglès. Però la qüestió és
que en el meu imaginari, aquestes illes són propietat de la Reina, no sé si en
la realitat també. I així, en veure la frase jo també vull un estat propi de seguida vaig pensar, mira, com la
Reina d’Anglaterra que en té diversos, ella me’n podria passar un.
També vaig pensar en l’assaig A room of one’s own
que va escriure la Virgínia Wolf. No sé, suposo que serà per lo de les coses pròpies.
El vam veure a les classes de literatura anglesa de la facultat. I ens va fer
molta gràcia, nosaltres amb el nostre puntet masclista. Però la bona senyora
tenia tota la raó. Ella el problema econòmic ja el tenia solucionat, només li
va caler reivindicar una habitació per ella sola a la casa per tal de poder-se
posar a escriure. Què curiós! Ella no parlava de Catalunya, però l’assaig parla
de diners, d’espai, d’independència, de creativitat, d’opressió i d’èxit.
Potser sigui un text bàsic de l’independentisme, del sobiranisme o del que
sigui.
I finalment m’ha vingut al cap una magnífica
divisa del Dr. Josep-Anton Fernandez: Catalunya
serà lesbiana, o no serà.
Per un estat propi!
[Aquesta reflexió és fruit de la campanya Jo també vull un estat propi
endegada per Xavier Mir.]
[@more@]
Jo no hi crec gens però a més de lesbiana es veu que és escorpí. (?)
salutacions 🙂
jejejeje
(soroll de sirenes a tope)
EL TEU COMENTARI ÉS EL NÚMERO 200 DE «J’EST UN AUTRE».
(soroll de sirenes a tope)
oh, quina il·lusió!!
On haig d’anar a recollir el premi? :p
Ei, poca broma (;-)) amb això de Catalunya serà lesbiana… En el cas del País Valencià és evident. Si em deixes exagerar una mica, et diré que el nombre d’heteros al nacionalisme valencià és testimonial.
williams: ja ho veurem això del premi… Deixa’m pensar, la xoxona, el perrit pilot, mmmmmm, quina allegria! Quin alboros!
efe: ein? superfort! València és flipant! Hi he de tornar! Has llegit l'»Anarquista nu»? Superbe, hiper, mega, total…
sexualitatnacional és abis o j’est un autre, disculpeu.
D’altra banda, efe, quan dius que el nacionalisme valencià és testimonial entre els heteros, suposo que entre els heteros deu triofar el nacionalisme espanyol? és així
Hòstia, que ací el PP arrasa. El nacionalisme espanyol triomfa fins i tot entre els animals domèstics. Volia dir que, pel que jo conec, els homosexuals estan sobrerepresentats (aquesta paraula sona letgíssima, però no se m’ocurreix una altra) en el nacionalisme valencià.
Aix, efe, que hi farem. Qui no té un all té una ceba. I a les marietes sempre els dona per les causes perdudes, com elles mateixes.