Teatre provincià de l’absurd a la Capital del Regne
L’acció transcorre a Madrit (digueu-me: Mal
parit!). Un madrileny, un basc i un català esperen algú l’ètnia del qual és
indiferent (digueu-me: Malament!). Estan a la porta d’un bar, a punt d’entrar
(digueu-me: A cagar!). Estant xerrant (digueu-me: Què? La rima et va costant?).
La conversa és en castellà (digueu-me: Ja!).
Un català: Doncs l’única víctima de Terra
Lliure va ser una senyora gran de Montblanc! Jajajaja…
Un basc: Jajaja.
Un madrileny: ?!?!?!
Un català: Home, vull dir que com a grup
terrorista, Terra Lliure deixava bastant que desitjar.
Un madrileny: Però et fa gràcia que matessin
una persona?
Un català: No, el que em fa gràcia és que
només en matessin una, que fos una senyora gran i, a sobre, de Montblanc…
Un basc mira el català com dient: No t’hi
esforcis, no ho entendrà, millor deixa-ho ja.
Un català: Però, no ho entens, Montblanc és
una de les essències catalanes, el lloc on Sant Jordi va matar el drac…
Un madrileny: El que jo no puc entendre és com
te’n rius de la mort d’una dona…
Un català: Però… Que no és això…
Un basc: Deixa-ho ja…
Un català: ?!?!?!
(Buf! Com que sé que cal dir-ho, ho dic: condemno el terrorisme. Però també he de
dir que aquesta frase fa una mica de riure, “condemno”,
com si jo fos jutge.)
Per un
estat propi!
[Aquesta reflexió és fruit de la campanya Jo també vull un estat propi endegada
per Xavier Mir.]
[@more@]
Aquesta acció ha passat de veritat? Sembla real, és a dir, que si no ha passat podria passar de veritat… quants «veritat» he dit seguits xD
Si no vols condemnar només has de dir que estàs en contra i punt, és més senzill.
És clar, Laprí, com més literaris són els meus posts més han passat a la realitat (mira el link que he posat a un post anterior, a la signatura del missatge). Pensa que la meva mestra és Marguerite Duras.
I jo no és que no vulgui dir que condemno, el que em molesta és sentir-me obligat a posar el comentari per tal que tothom entengui que estic en contra dels terrorismes, quan crec que no cal pel contingut del post, però prefereixo evitar-me algun comentari.
Bona nit.
Gràcies onix. El que dius és lo més bonic que m’han dit en aquest bloc. La Duras és la mestra de l’escriure amb claredat i de forma directa, cosa que jo no sempre aconsegueixo, em deixo endur pel divertiment i potser no s’ho poso fàcil al lector. El meu propi divertiment m’enfosqueix…
Un altre dels seus mèrits: bateja com ningú:
Hellene Lagonel
Lol V. Stein
Yan Andrea Steiner
El seu propi nom: Marguerite Duras
Jo recomano: «Le ravissement de Lol V. Stein»
I si voleu anar a lo classic, doncs «L’amant» que té el millor inici d’una novela que mai s’hagi escrit!
Ja sé que era misogin, presumptuós i fatxenda, però el mestre de la claredat al nostre país ha estat -en la meva opinió- el Josep Pla. Segurament ja l’has llegit però sinó fes una ullada al Quadern Gris…
Madrilenys: no t’hi escarrassis… el basc té tota la raó. No ho entenen.
Doncs mira, pla que llegirè Pla, n’he llegit alguna cosa, poc, però mira, em ve de gust. Gràcies.
Fa tant de pal quan la comunicació no funciona!!!!