Avui m’he decidit a arreglar la cisterna del meu vàter. No vulgueu saber el temps que feia que estava espatllada.
He anat a la ferreteria amb l’idea de canviar-la tota sencera, pensava que seria més fàcil. He demanat una cubeta del vàter i el dependent m’ha preguntat “¿Una cisterna?”, sí, una cisterna era el que jo volia. Però a la ferreteria no en tenien i m’han enviat a un establiment especialitzat. El senyor m’ha començat a preguntar si volia també, no sé si ha fet servir aquestes paraules o d’altres de més críptiques, l’èmbol, la cadena, la boia… i jo li he dit que sí, que la volia completa (com si fos una hamburguesa). Total, m’ha dit després de calcular una bella estona i fer prou males cares, serien 41 euros i escaig “con el descuento”, i jo m’he demanat “el descompte de què?”, però no he dit res, en aquest tipus d’establiments val més d’assentir amb gest greu. Finalment ha afegit “Es que el plomo… y el cobre… los materiales, vaya, han subido mucho…” Ho entenc, és clar, de nou he assentit. He tornat a la ferreteria a buscar alguna eina que permetés de descaragolar la femella que sosté el mecanisme de la cisterna fixat a la pròpia cisterna i després d’explicar com és aquesta rosca, fixeu-vos-hi un dia, l’aprenent ha consultat a un de més veterà i aquest li ha recomanat “un loro” amb aquell to que indica: “per descargolar la femella que uneix la cisterna amb el seu mecanisme cal un lloro i és obvi de tota obvietat”, ves per on. He tornat a casa, he desmuntat la cisterna i, barallant-m’hi de valent, no us penseu que és fàcil de fer servir un “lloro”, n’he extret el mecanisme i cap a la ferreteria hi falta gent. He comprat un mecanisme nou amb les seves “gomes”, en aquest cas jo he fet servir la paraula tècnica que he vist escrita en un sobre de “gomes” i que ja no recordo però es veu que, en aquest cas, fa més entès dir-ne “gomes”. He tornat a casa, he muntat la cisterna amb el seu nou mecanisme, l’he tornada a penjar i allà està penjada i no perd aigua per enlloc. No goteja. Està allà, en silenci, complint la seva clàssica funció de cisterna del vàter: retenint l’aigua.
Estic orgullós.
Que tal un canvi de feina?
[@more@]
