Els plaers de l’ascetisme

Són tan diàfanes, de vegades les portes del
plaer! Tot i que ja sé que la felicitat hi fa molt.

El meu dinar d’avui:

Un tall de salmó amb enciam. Deliciós!

He agafat una bona rodanxa de salmó congelada
i l’he posada al microones, l’he descongelada i després l’he cuita durant dos
minuts, just abans que el taronja es convertís en el color que comunament
anomenem salmó, un rosa pàl·lid i
blanquinós. Un cop cuita l’he salat una miqueta amb sal rosa de l’Himàlaia.

He agafat un enciam d’aquests de arrissats,
que són verds a la base però que a la part de dalt són d’un color morat, crec
que en diuen francesos o frisé. L’he
tallat, l’he netejat bé i l’he amanit amb oli d’oliva verge extra (que és
l’únic que faig servir, sigui pel que sigui, tot i que val a dir que no
fregeixo), amb sal rosa de l’Himàlaia i amb una glàssa de vinagre balsàmic de Mòdena.

D’acord, els condiments són de restaurant que
cobra el cobert, però el plat és salmó amb enciam i grau de dificultat de la
preparació 0’5.

He dinat com un rei i havia de compartir-ho,
per que sempre fa mandra menjar sòl, no compartir el menjar.

Gràcies i bon profit a vosaltres també!

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els plaers de l’ascetisme

  1. Abis diu:

    Ja veig que hauré de fer un post sobre la sal rosa de l’Himalaia. Properament…
    Salut i bona revetlla!

Els comentaris estan tancats.