que en mi vida me he visto en tal aprieto;
catorce versos dicen que es soneto,
burla burlando van los tres rimando.
Això
és el primer quartet d’un sonet d’entreteniment de Lope de Vega solucionat magistralment,
segons diu per que una dama li ha demanat un sonet.
M’ha
vingut al cap per que una dama m’ha demanat “la sal rosa de l’Himàlaia, què en
té d’especial?” degut al meu darrer post. La veritat és que em sembla una
empresa considerable respondre. Però intentem-ho.
Per
començar la sal rosa de l’Himàlaia és d’un color rosa salmó pàl·lid, amb uns
pocs, molt pocs, punts de taronja o vermell, així, per començar és bonica i, a
la cuina i a la taula, això és important, no tot és el sabor.
També
la textura és diferent, els grans són petits i molt solts, no s’empedreix i, si
ho fa, és molt fàcil retornar-la al seu estat solt. També el tacte és important
quan mengem.
El
seu sabor és més delicat que el de la sal convencional, menys agressiu, menys
salat, diríem i més matisat, a banda d’aportar salabror aporta sabor, com
ocorre amb els bons pebres, que a banda d’aportar picor aporten un sabor
particular.
La
que jo tinc és de la marca L’Himalayen i ve en un potet de quart de quilo amb
una cullereta de fusta molt mona. En l’etiqueta els seus venedors diuen que
Fruit dels antics mars dessecats fa més de 200 milions d’anys i verges de
qualsevol contaminació, L’HIMALAYEN© es va formar al si de les
contraforts de l’Himàlaia. La seva puresa es tal que podem parlar de “retorn
als orígens de la sal”.
I també que L’HIMALAYEN© s’ha alimentat de
les infiltracions minerals del magma que l’han enriquit de minerals i
oligoelements durant milions d’anys. Els seus cristalls pintats de rosa i la
seva incomparable granulometría la fan autèntica i proven el seu contingut en
ferro identificant així la seva procedència. El seu delicat i subtil sabor
cruixent [sic.] serà la delícia dels seus aliments crus o cuinats.
Finalment,
podem dir que és molt cara, en comparació amb les sals convencionals, i és per
això que quan anem a casa d’algú que té sal rosa de l’Himàlaia sabrem valorar
que és una persona molt exquisida i que es pot permetre aquestes frivolitats,
un esnob, vaja.
[@more@]
