Si parlem d’arquitectura moderna, l’edifici de la Cambra de Comerç de Barcelona a la Diagonal era un dels meus preferits de la ciutat. M’agradava com es combinaven la lleugeresa i transparència dels baixos amb el pes i opacitat del primer pis. Sobre tot m’agradava la combinació de les plantes amb la pedra (sempre he pensat que era pissarra) i amb el mig cilindre còncau d’alumini. Aquesta era la millor part de l’edifici i la resta estava al seu servei, pràcticament inexistent. Era com un petit jardí japonès amb el seu verd, la seva pedra i la seva aigua.
Després va arribar una restauració. Les lloses de pedra del primer pis, amb el seu particular sistema d’enganxar-les van ser substituïdes per uns plafons anodins d’un material sense interès. L’edifici va perdre tota la gràcia.
L’edifici de la Cambra de Comerç de Barcelona ja no és un dels meus preferits de la ciutat.
(Algú em podria facilitar una foto antiga? Així la penjo i podeu comparar.)
(La foto és del QDQ.)
[@more@]
