Hi havia un vers de Riba que deia alguna cosa així: “com si tothom tingués la pau i només jo fos errant”. Així em sento jo moltes vegades, ja ho sabeu. Hi ha tantes vegades que et topes amb l’absurd comunament acceptat i penses: serè jo?
Avui he anat a recollir una samarreta de promoció que m’han enviat contra reembors de 3’50 € (quina barra tenen!). Ja m’ho imaginava, però en veure que era la talla L, he pensat, mira, com sempre. S’han gastat una pasta en la campanya i en les samarretes, però han comès l’error de sempre: les samarretes, de la talla L. Ja ho sé, la talla L serveix per tothom. Doncs no senyor, la talla L serveix per una quants, per fer de pijama i per fer draps. No entenc tanta inversió en publicitat per proveir la població de pijames o per acabar netejant la pols.
L’única samarreta que faig servir i amb la qual em sento fantàstic és una de patates Risi amb el seu magnífic logo somrient i la major part de la davantera ocupada pel cartell de la pel·lícula Papà cangur de l’Eddie Murphy. És una samarreta que porto arreu. Evidentment és una M o una S. Està ben tallada, no es deforma, no es forada, que són els altres problemes de les samarretes publicitàries. Aquesta gent sí que ha fet una bona inversió, que un noi guapo i “modernet de Gràcia” com jo porti la seva samarreta allà on vagi.
[@more@]
jejeje veus, ara seria un bon moment per a posar una foto 😉
ja tens les notes?? ptonss
Ai! Benvolgut Gabriel. Una foto meva al bloc? Quin tall! Quant a les notes aquest semestre he fet allò que en diuen «descansar», ja veurem que tal el proper semestre, que ja el tenim aqui, com aquell que diu… Tu què tal?
jajajajajaja. Montse: l’has clavat! Ets la millor. Em sembla que xapo el bloc. Amb una frase ho has expressat perfectament.
;-DDD