Jo també vull un estat propi VII

Catalunya respon:

He decidit que tot depèn de mi, que el que em passa i el que penso són
una mateixa cosa (una mateixa cosa). Cada matí faré que surti el sol i que es
faci de nit a la nit i que tu m’estimis ara. Sí, ara és que sí. És el que sento
(ho sento). N’estic segura. Sí, jo crec que sí. Quan més hi penso (hi penso),
més convençuda. Surto al carrer i és que sí. Parlo amb la gent i és que sí.
Obro finestres i és que sí. Moc la cadera
i és que sí. Pico de mans i és que sí. Amb els ulls tancats, és que sí. Dic tonteries i és que sí. Crido el meu nom
i és que sí. La Bomba Atòmica i és que sí. La Primavera i és que sí. El que em
passa i el que penso són una mateixa cosa (una mateixa cosa). I si després dius
que no tinc raó potser haurem d’admetre que tu que tu ja no existeixes. Sí, ara
és que sí. És el que sento, (ho) sento. N’estic segura. Sí, jo crec que sí.
Quan més hi penso, hi penso més convençuda.

Per un estat propi!

[Aquesta reflexió és fruit de la campanya Jo també vull un estat propi
endegada per Xavier Mir.]

[@more@]És la lletra d’una cançó d’Astrud.

Tweet