Jo també vull un estat propi VIII

Algunes cosetes que n’he dit a
d’altres llocs

Puck, a No emotion, no pain,
va publicar dos posts amb el suggeridor subtítol de “Voluntat de submissió”,
llàstima que no s’animés a publicar més, per que les seves reflexions sobre la televisió de Catalunya i
el Harry Potter
prometien molt. El meu comentari va ser: “Doncs
sí senyor! Give me more, give me more, que m’encanta… Canya contra Catalun-ya
també.” Però no n’hi va haver més…

Al principi de la campanya, al
bloc del Xavier,
es va parlar de canviar o modificar el títol de la mateixa, aquest va ser el
meu comentari: “Penso que és millor
mantenir la proposta original que el títol sigui sempre "Jo també vull un
estat propi" que farà més reconeixible la campanya com una unitat. Per
exemple a google
li serà més fàcil comptar quantes pàgines s’han fet ressò de la campanya. Si
posem títols diferents haurem de fer més cerques al google
per saber com ha anat. Modestament. Abis.”

La meva adhesió, feta al bloc del
Xavier, mentre es
parlava del títol de la campanya i “d’un estat per a quin territori” la vaig
fer amb el següent text: “M’hi afegeixo. Jo ho faré també. Vull fer-ho i estic preparat per fer-ho. No accepto
tot el teu text com un dogma, però tampoc cal, oi que no? I amb el tema dels
Països Catalans, buf, deixem el temeta, no?, no en tenim prou amb les nostres
pròpies misèries que hem d’anar a furgar en les alienes? Mireu, l’imperi es va
perdre, per això plorem, oi? Doncs deixeu les excolònies tranquil·les. De Salses
a Guardamar i de Fraga a Atenes
o Neopàtria!” Que va rebre el següent amable comentari de la Conxa: “Des de la colònia valenciana.
Delicat és el tema de les colònies,
perquè hi ha gent, com jo, que s’adhereix sense pensar-s’ho a la iniciativa, i
altra que està a anys-llum d’entendre propostes d’aquestes. Millor si la
metròpoli no fica el nas on no li demanen. Ja farem el que podrem des de la
perifèria. Felicitats per la iniciativa, Xavier”. Al qual vaig respondre: “Des
de la perifèria del centre. Hola
Conxa, Espero que es noti que el meu comentari era irònic. Precisament jo el
que vull dir és que el tema Països Catalans l’hauríem de deixar estar una mica
des del Principat. Que hem de deixar a la resta de territoris que es defineixin
per si mateixos. Que no ens hi hem de posar. I que de vegades lo de Països
Catalans em sembla una mica imperialista quan es diu des del Principat. Oi?
Amatentment”. Finalment, el comentari d’adhesió va rebre la confirmació del
Xavier i se la vaig agrair, al fil del que es comentava al seu bloc, així: “Gràcies.
Ja m’ho pensava, lo del dogma. I moltes
gràcies a tu per endegar la campanya. I gràcies per enllaçar-me. Jo he
copiat el teu post de la proposta i t’he enllaçat al meu bloc. De mica en
mica… La gent que no veu la seva utilitat, doncs no la veu, que hi farem!
Visca l’espoli fiscal i la seva ocultació!”.

Per un estat propi!

[Aquesta reflexió és fruit de la campanya Jo també vull un estat propi
endegada per Xavier Mir.]

[@more@]

Tweet