Plou (de Josep Carner)

Totes les bruixes d’aquest món perdut

són en el cel bretó, que en desvaria;

l’aigua bruny, delerosa, el punxegut

capell dels cloquerets de Normandia.

París regala deplorablement;

es nega Niça d’aiguarells en doina.

Milers d’esgarrifances d’un moment

punyen Sena, Garona, Rin i Roine.

L’aigua podreix els carrerons malalts;

gorgolen per cent becs les catedrals.

La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,

veu solament alguna mà que es mou

fregant un vidre de finestra. Plou

a totes les estacions de França.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Plou (de Josep Carner)

  1. Mr Towers diu:

    Doncs ja ho veus, aquí sempre enfocats cap a la República, sigui per la cultura, sigui pel temps. Però fins i tot en el ploure sembla que ho tinguin més endreçat, els francesos: la cosa dóna una sensació reposada, de calma, tranquil·litat i placidesa. Tot controlat, els rius baixen a l’ample però ben acanalats, com Deu mana. Res a veure amb les rierades d’aquí, avall de qualsevol manera, desendreçades. Ni la pluja ens sabem fer caure bé.

  2. efe diu:

    Allò del Raimon, no? Al meu país la pluja no sap ploure.

  3. Abis diu:

    La culpa és del govern, això segur! I ja ho sabeu que jo sóc ben francòfil…

Els comentaris estan tancats.