El MEME dels desigs (per moi même)

He anat veient els
vostres memes (jo no sabia que era un
meme) i avui m’he decidit a buscar on
va començar tot (10 Principals). Tenia ganes de fer el meu, però
els deures, també els autoimposats, de
vegades, em costen, aquí va:

Les tres coses que faries si
fossis milionari :

1- El Doctorat

2- Viatjar

3- Regentar un Saló Literari

Les tres coses que diries en veu
alta si sabessis que ningú et recriminarà o contradirà :

1- Si no tens cultura/interès pel món, no m’interesses

2- No m’agrada anar a discos heteros

3- Me n’alegro que el meu pare es morís

Les tres coses que canviaries de
la teva vida, de tu mateix :

1- La por

2- L’autoestima

3- La constància

Les tres coses que canviaries
del teu voltant:

1- La propietat privada

2- La distribució de la riquesa

3- El sistema educatiu

Les tres coses que voldries que
et passessin abans de morir :

1- Trobar l’amor (i mantenir-lo fins que em mori)

2- Dedicar-me a una feina que m’agradi

3- Viure en una casa que consideri “casa meva”

[@more@]

8 comentaris

Crida a la blogosfera sobiranista

Deia Xavier Mir en el seu post del 21 d’agost de 2006:

La proposta va dirigida a tothom que publiqui escrits i que tingui previst fer-ho la setmana del 4 al 10 de setembre. Bé sigui en la blogosfera o bé en la premsa diària o setmanal, nacional, comarcal o local. Es tracta, simplement, d’encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és "Jo també vull un estat propi". Amb aquesta iniciativa es busca un cert impacte en l’espai comunicatiu català a fi que l’opció d’un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s’acaba d’aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal. S’hi pot adherir tothom al marge d’afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d’un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi. No cal fer constar enlloc l’adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l’independentisme i en la diversitat d’opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir.

[…]

Aquesta societat civil partidària d’un estat propi, però, no està prou representada en els principals mitjans de comunicació. L’opció independentista no es recull encara amb la normalitat que li correspon, i molts mitjans, en l’exercici de la seva funció de creadors d’opinió, accepten el marc estatal vigent com si no existís una altra opció. Per això, una campanya d’aquestes característiques pot ajudar a visualitzar el suport social d’aquesta opció i irrompre en l’espai comunicatiu, trencant així la dinàmica habitual per la qual són els principals caps de llista dels partits els qui marquen l’agenda mediàtica i treuen els arguments periodístics que convé a cada moment.

[…]

Una iniciativa de Xavier Mir, si vols veure el text complet de l’article clica sobre el seu nom.

Per un estat propi!

[@more@]

2 comentaris

Què busca la gent al Google a banda de “poyeya”?

Blocat té una utilitat que m’agrada molt, està a Configuració, es diu Referències i et diu d’on venen les visites al teu bloc. M’agrada especialment seguir la gent que m’ha entrat a través del Google i veure què buscaven, que van acabar al meu bloc. De totes les que he tingut fins el dia d’avui, la que més m’agrada és aquesta: no+suporto+la+familia+del+meu+novio, tan clara i contundent. I que esperava trobar?, comprensió?, algú que es trobés en la mateixa situació?, o, potser, maneres per desfer-se’n?

També he tingut força visites de gent que buscava la famosa samarreta de Rita,+el+Papa+sabe+lo+tuyo? Les variants han estat infinites, m’agraden les següents: rita:+ya+sabe+el+papa+lo+tuyo, incloent-hi aquest ya que indica que se n’assabentarà de totes totes o, també, rita+sabe+lo+tuyo que sembla la torna de l’anterior: aneu amb compte que la Rita ja sap qui sou, una amenaça, vaja. Suposo que aquests si que van trobar el que buscaven, ja que era la finalitat del post i hi havia totes les dades de lamoskacegetera.

Hi ha entrat gent buscant informació sobre marques com quicksilver o algú que ha notat també la similitud entre els logos de loreak+mendian+guru. O buscava los+chiquiprecios, així, amb article i tot, dels supermercats plus: supermercats+plus+chiquiprecios, i és que aquesta marca és de lo millor, "Los chiquiprecios", m’encanta!

Algú que buscava sal+de+l’Himalaia amb la que amanir una rodanxa+de+salmo. O a l’anna+argemi, espero que no fos l’actriu, ja que l’actriu no és la meva Anna Argemí. (M’agradaria tant que em trobessis, Anna, i que em trobessis bé. Tu no et busques al Google, de tant en tant?)

I també algú que buscava la magnífica divisa de Rimbaud: j’est+un+autre, escrita com jo l’escrivia abans (buf!, encara he d’escriure el post que explica aquest tema).

[@more@]

8 comentaris

Jo no sóc alcohòlic

Bec massa. L’evidencia es va presentar en un post de l’Oigrés, hi vaig llegir …el meu amic Abis em va dir… i …tothom sap que els borratxos no menteixen… Doncs el teu amic Abis no se’n recordava en absolut d’haver dit tal cosa i no sabia que era un borratxo, que se’l pogués encabir en aquesta categoria, amb aquesta facilitat. Més tard ho he anat confirmant: Això vaig dir?, això vaig fer?, no pot pas ser! I tots posen la seva típica mirada acusadora i repeteixen amb els ulls: Doncs sí, això vas dir i això vas fer. Doncs em sembla fatal, i no el fet d’haver-ho dit o d’haver-ho fet, sinó el fet de no recordar-me’n. Jo no suporto perdre el control, potser és per això que bec massa el cap de setmana, precisament per permetre’m de perdre’l. Però s’ha acabat. Això si que no, perdre la consciència del que fas i del que dius, és una sensació horrorosa. Deu de ser així l’alzeimer? Que no hauré fet o dit jo en aquestes magnífiques nits de Barcelona que tan m’agraden? Ho hauré fet o dit tot, ja? Doncs que vols que et digui, em fa por.

 

[@more@]

19 comentaris

La vigília nocturna dels amants

La vigília nocturna dels amants és un tòpic literari que recull el fet que els amants, en aquelles primeres fases de l’enamorament, no poden dormir, passen tota la nit desperts i els sorprèn l’Aurora de Dits de Rosa (Rododactilos Eos, deien els grecs) que amb el seu tacte suau els avisa, que ha arribat l’hora de separar-se. Ja canta l’ocell cabró, deia el poeta: demà curres, oi?

Doncs dissabte i diumenge de vigília, més o menys: no em canso de mirar-te i de tocar-te; em sap greu que estiguis tan cansat i no et deixi dormir, però no ho puc evitar; ja són les quatre?, buf, merda, i demà al curro; de què rius?; hauríem d’anar a dormir ja; m’encanta tot el que dius; no tens son?; ja dormirem després; fes-me un petó; ja dormirem demà; fes-me un altre petó; ja és de dia…

[@more@]

16 comentaris

Et fa vergonya el teu armari?

Energie Levi Strauss Jack & Jones Peyton
Replay Nike Reebok AussieBum New Balance Polo Ralph Lauren Nevados davidelfin
Umbro Teva Custo Barcelona Diesel Puma Lois Lee Gas Ben Sherman Chevignon Hugo
Boss Pepe Jeans Mauro Grifoni Martin Magriela Crosroad Croci G-Star Raw 2(x)ist
Calvin Klein Unico Everlast Dupé Dickies Grin’s Versace Adolfo Domínguez Loreak
Mendian Nani Bon Pepe Pardo Toni Gelma Gazzarrini tdk McKinley Adidas Fruit of the
Loom Udy Divinas Palabras Dolce & Gabanna Jai Kudo Amaya Arzuaga Guess Private
Lives Report David Mayer Moschino

Per quin motiu?

Però, vols dir que pot haver-ne més d’un?

Et fa enveja el meu armari?

[@more@]

2 comentaris

Els mormons i “Oi que no calia?”

Pujava Passeig de Gràcia i somreia com mai. He sortit e la Casa del Llibre cantant World, hold on del Bob Sinclair i dues noies se m’han quedat mirant i han exclamat alguna cosa, m’he creuat amb el Tomeu, que m’ha tret la llengua i jo li he ensenyat fins i tot els queixals del seny i després l’hi he enviat un missatge amb una paraula “Xulo”, total, que pujava tot content pensant en el meu Príncep de Beukelaer i en el missatge que li havia enviat una estona abans i que deia “XDD”. I això que avui ha estat el meu primer dia de curro. Però jo pujava Passeig de Gràcia ensenyant tota la meva dentadura.

Llavors ha succeït, he vist un mormó somrient i jo no he parat de somriure, com dient aquí t’espero, tot i que continuava pujant inexorable cap a ell i ell baixava content cap a mi. M’ha saludat, s’ha presentat assenyalant la plaqueta que porten enganxada a la butxaca de la camisa i m’ha felicitat per la meva bona cara i m’ha dit que estaven (sic., així en plural) aquí predicant la paraula del Senyor (o alguna cosa així) i que eren de l’església de tal, mormones, ha especificat, per fer-se entendre . Jo li he dit: no crec ser el vostre públic. I ell que em diu que ell creu que sí. I jo, que la tenia guardada, li dic: que en penseu dels gais (tot en castellà, es clar)? La cara li ha canviat de cop, no s’ha quedat pàl·lid perquè no tenia res a empal·lidir. I diu que a veure, que què en penso jo dels alcohòlics, que l’home no és dolent, que és l’alcohol el que es dolent. L’hi he dit: No m’interessa el teu missatge, li he donat la ma i he continuat el meu camí. Però mira, se m’ha tret el somriure de la cara i he pensat Oi que no calia?

Ahir, de Beukelaer em deia que era cruel en algun dels meus posts. Avui, com que estic feliç, me n’he adonat de la crueltat gratuïta de la meva acció (em demano si hi ha una animeta també en el cor dels predicadors ultramarins). També sóc dur amb mi, negant-me la felicitat per un error, premeditat i petit, que hagués passat sense que hi parés esment si no fos que, avui, estic content.

[@more@]

36 comentaris

Príncipe de Beukelaer

Avui no hi ha post, que estic molt ocupat i com diu Psicobite: “Hoy es domingo. Y los domingos no hay posts, que son para el asueto”.

Doncs això.

[@more@]

3 comentaris

Indignació

L’altre dia li vaig dir a la meva avia que em faria d’un partit polític. Ella em va dir que si em feia del partit polític que dirigeix Satanàs no entraria mai més a casa seva, ves quina cosa! Jo també he estat sempre molt d’indignar-me, per qualsevol cosa, tot i que cada vegada menys, vull creure. Bé, a la feina sí que m’indigno cada dia, per tot el que no funciona i pels carallots que no saben fer la seva feina, però això no compta. Jo crec que indignar-se és una cosa socialment valorada. Mira la gent que va pel carrer xerrant, cridant com si passes alguna cosa molt greu i resulta que només estan relatant una cosa que els va indignar l’altre dia. Jo mentre, baixo Passeig de Gràcia, somric i, probablement, canto. Ens indignem pel que han dit els del PP, per que algú escriu en castellà al bloc.cat, per que algú ha pronunciat iet o jet en lloc de llet o per que demanem un cafè amb gel i ens el porten amb llet, reconec que em sorprèn la confusió però, vols dir que es per indignar-se? I no vull fer moralina, Déu me’n guard!, però mai és per una guerra o, si és per una guerra, el que indigna és que ens posin aquelles imatges mentre mengem, Senyor! Com diu ma germana gran: fem cagar!

 

[@more@]

22 comentaris

Wanadoo

Us en recordeu d’aquell anunci que preguntava What you wanna do? Doncs jo l’únic que vull fer, des de fa més d’un mes, és connectar-me a internet amb la que se suposa que és la meva connexió ADSL más llamadas de Wanadoo. Ja m’ho van dir que no em fes de Wanadoo, però no vaig fer cas, ai las! El tema em cansa bastant, explicar-ho tot seria massa llarg i vosaltres no en teniu cap culpa. Per diverses raons, entre elles la seva pròpia incompetència, no m’han cobrat mai per domiciliació bancària, sempre he acabat pagant per targeta de crèdit. En una d’aquestes que em vaig despistar, una mica per la ràbia que em feia tot plegat, em van tallar el servei de connexió i d’accés al correu electrònic. Doncs resulta que d’això ja en fa molts dies i moltes trucades fetes des del meu mòbil i que pago jo i si vull reclamar he d’escriure un fax o una carta, no fotem! La baixa en canvi sí que puc fer telefònicament, i la simpàtica noia del servei de baixes m’ofereix el mes de setembre gratuït, a banda dels descomptes pels dies en que he estat sense connexió.

Em sobta el poc interès que posen a cobrar, això de proveir d’ADSL ha de ser el negoci del segle.

[@more@]

24 comentaris