La
comunicació és un miracle. Amb lo malament que ho fem i, en canvi, ella
s’imposa i funciona. És clar que si ho féssim millor, funcionaria millor. És
obvi, però cal recordar-ho. Quants diners perden les empreses per problemes de
comunicació!
La
gent no és conscient de com n’és de fràgil un text. De vegades, canvia una
paraula i ja està, tot s’ha perdut. Un text pot morir per una coma mal posada,
per arribar tard, per arribar d’hora, per traducció, per tants motius…
Us
en posaré dos exemples.
Marguerite
Duras comença L’amant així:
Un jour,
j’étais âgée déjà, dans le hall d’un lieu public, un homme est venu vers moi.
Il s’est fait connaître et il m’a dit : « Je vous connais depuis
toujours. Tout le monde dit que vous étiez belle lorsque vous étiez jeune, je
suis venu pour vous dire que pour moi je vous trouve plus belle maintenant que
lorsque vous étiez jeune, j’aimais moins votre visage de jeune femme que celui
que vous avez maintenant, dévasté. »
La
darrera paraula del text el refà. El que seria un inici convencional d’una
novel·la si hi hagués qualsevol altra paraula (treballat, maltractat, arrugat,
envellit, fet malbé…) reconstrueix tot el significat.
Segon exemple.
Una
vegada vaig escriure una presentació per unes amigues que havien creat una
empresa d’esdeveniments (d’eventos,
vaja), el text era el següent:
¿Quién se acuerda de la boda de Miranda Boronat de hace tres años? ¿Quién
se acuerda de la cena de empresa de King & Nolte de hace dos? ¿Quién se
acuerda de la inauguración del rascacielos de Diagonal 786 del año pasado? Y es
que todas esas celebraciones tuvieron algo
en común: TODO. Todo era igual.
No
entro a valorar si el text era millor o pitjor. A elles els va encantar, me’l
van agrair, però quan el van enviar (i me’n van fer copia! Senyor!) vaig veure
que l’havien modificat, havien canviat “algo” per “todo”. Amb la qual cosa el
destruïen i demostraven que no havien entès el text i que elles o els seus
clients no eren tan exquisits com pretenien. La cosa quedava així: “Y es que todas esas celebraciones tuvieron todo en común: TODO. Todo era
igual.”
El
text resultant és repugnant. Un text divertit i enginyós es converteix en un
vulgar text de marketing vulgar. A banda de repetir-se tres vegades sense cap
gràcia la paraula “todo” en una línia, es perd el joc entre tenir alguna cosa
en comú i que aquesta cosa sigui tot, un joc de paraules, es veu, un pel massa
complicat.
Tothom
es creu que pot escriure un text! Quina gràcia! Tant se val! L’escriptura i la
comunicació no són els únics llocs on hi ha gent fent coses que no sap fer. És
com en l’hostaleria, tothom es pensa que pot posar un bar o un restaurant, i
així són la majoria de bars i restaurants.
I
tot això a què ve? Doncs a que a la meva empresa deixem la comunicació en mans
de persones que no en són professionals i llavors passa el que passa, que els
textos són insuportables i foscos. Que m’he enfadat, vaja! Que he vist un text
tan mal escrit que feia pena. Que si venem alguna unitat d’aquest producte no
serà gràcies a aquest text negre, que a sobre va dirigit a persones que es
guanyen la vida amb l’escriptura.
Abis
Consultor
en Comunicació
(Un
altre post dedicat a l’Anna Argemí, i també al Jaume Subirana, que em van
ensenyar que el compromís amb els nostres textos ha de ser TOTAL i que, si no
ho és, més val no escriure. Ja sé que molts d’aquests posts no tenen aquest
compromís total, però escriure així demana molt de temps, més que no tinc.)
(Sé
que la meva puntuació és molt millorable. Algú coneix algun llibre que
l’expliqui bé?)
[@more@]
