Arxiu de l'autor: abis

Voluntat de submissió i de simulació Quan una cosa que s’anomenava amb una paraula passa a anomenar-se amb tres, vol dir que algú amb poques llums s’ha preocupat d’allò que en diuen ser políticament correcte. Ara, els trens Regionals de … Continua llegint →

Teatre provincià de l’absurd a la Capital del Regne L’acció transcorre a Madrit (digueu-me: Mal parit!). Un madrileny, un basc i un català esperen algú l’ètnia del qual és indiferent (digueu-me: Malament!). Estan a la porta d’un bar, a punt … Continua llegint →

Aplicant el mètode paranoic crític a la questió de l’estat nacional Vaig veure el lema d’aquesta campanya i de seguida vaig pensar en la Reina d’Anglaterra, senyora de les Illes del Canal i de l’Illa de Man, que pertanyen a … Continua llegint →

Tres motius pels quals vols un estat propi: 1- El necessito. 2- El vull. 3- M’agrada. Tres motius que no t’interessen quan penses que vols un estat propi: 1- L’espoli fiscal. 2- La Història. 3- Poder denegar l’entrada al país … Continua llegint →

Dilluns serà un dia gris. I cada dia que passi serà una miqueta més gris. És cert que ens hem promès que ens continuarem veient. I de ben segur que ho farem, com a mínim al principi. És cert que … Continua llegint →

“[…] era la primera vegada que veia a una persona la professió de la qual consistís en mentir… apart, és clar, dels periodistes.” George Orwell, Homenatge a Catalunya. [@more@] Tweet

Aquest any, hem vist prendre els carrers de Barcelona en diverses ocasions: les victòries del Barça, el macrobotellón del Raval i la manifestació per l’habitatge. Les més sonades, les que han tingut com a causant el Barça. Ja sabeu que … Continua llegint →

No us vaig explicar res del meu viatge a Roma i en canvi no us heu enfadat gens ni mica. Què bones persones sou! Repassant les fotos he pensat de fer-vos participes d’algunes de les delícies que hi vam trobar. … Continua llegint →

De vegades me n’oblido que la gent que porto a casa també hi viu a casa meva, ni que sigui per un moment. L’altre dia vaig anar a dutxar-me i vaig trobar les quatre ampolles de sabó que tinc a … Continua llegint →

Una vegada li parlava a un amic de les meves passions. I ell em va dir: – Quant a les teves obsessions… – I jo: – No, res d’obsessions, passions. Ell em va mirar amb aquella cara d’ai, sí, pobre, … Continua llegint →