Arxiu de l'autor: abis

Ja ho sabeu que m’encanta dir les coses pel boc gros. I ahir quan vaig arribar a casa i vaig escriure el post, ho sentia així i no me’n penedeixo. Però avui, veient els vostres comentaris me n’adono que en … Continua llegint →

Doncs xapa la boca. Darrerament a la gent li ha donat per comentar com sóc i, us ho garanteixo, no hi ha res que m’agradi més que sentir parlar de mi, però no, no els ha donat per parlar de … Continua llegint →

Avui la Vanessa i el Rubén es casen. Acabo d’arribar a casa. Què seria un divendres si no sortís. Però demà em posaré el meu vestit, la meva camisa i la meva corbata i seré a la teva boda, a … Continua llegint →

Totes les bruixes d’aquest món perdut són en el cel bretó, que en desvaria; l’aigua bruny, delerosa, el punxegut capell dels cloquerets de Normandia. París regala deplorablement; es nega Niça d’aiguarells en doina. Milers d’esgarrifances d’un moment punyen Sena, Garona, … Continua llegint →

Doncs sí Senyor!, penso tornar a parlar de la meva experiència de Passeig de Gràcia. Malgrat que els meus amics ja em mirin malament cada cop que dic Passeig de Gràcia. I és que després de quatre anys potser se … Continua llegint →

Algunes cosetes que n’he dit a d’altres llocs Puck, a No emotion, no pain, va publicar dos posts amb el suggeridor subtítol de “Voluntat de submissió”, llàstima que no s’animés a publicar més, per que les seves reflexions sobre la … Continua llegint →

Catalunya respon: He decidit que tot depèn de mi, que el que em passa i el que penso són una mateixa cosa (una mateixa cosa). Cada matí faré que surti el sol i que es faci de nit a la … Continua llegint →

Entra Espanya cantant: A que no… a que no te vas. A que no te atreves a marcharte para siempre, como juras que lo harás. A que no te vas, a que sigues aguantando aquí a mi lado, lo que … Continua llegint →

No el tindrem mai Des del primer moment de la campanya (el 26/08/2006), jo sóc dels que s’hi va apuntar, al bloc del Xavier Mir, tot dient: Jo ho faré també. Vull fer-ho i estic preparat per fer-ho. No accepto … Continua llegint →

L’espoli fiscal no és el motiu Em fa l’efecte que l’argument més de moda per dir que Catalunya vol la independència, que vol un estat propi, és l’espoli fiscal. És un bon argument, però és un argument fals i trampós. … Continua llegint →